dimarts, 31 de desembre del 2013

EL MONSTRE DE COLORS

Els nens i les nenes de 1r rebem cartes del Monstre de Colors! Ens explica aventures, ens recomana altres contes i, sobretot, ens ajuda a saber com ens sentim. L'Anna Llenas és l'autora del conte El Monstre de Colors, l'ha escrit i l'ha il·lustrat. Com que ens agrada molt, l'hem escrit i li hem enviat dibuixos de com ens imaginem el Monstre aquestes festes! Aquí els teniu...

 

dimecres, 18 de desembre del 2013

BONES FESTES!!!

dimecres, 30 d’octubre del 2013

ELS VIATGES DEL SIMBAD


El Fermí ens explica els viatges del Simbad. Quantes aventures!

dimarts, 22 d’octubre del 2013

ENS AGRADEN ELS CONTES!



El Sr. Fermí torna a les classes de 1r a explicar-nos contes! 
El primer va ser el de Perseu i la Medusa. Així ens la vam imaginar nosaltres...

dimecres, 12 de juny del 2013

Activitat JClic entorn Joana Raspall

Aquí podeu veure la biografia i fer activitats sobre Joana Raspall.

dimarts, 14 de maig del 2013

PASSA LLIS - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

LES HORES - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida


LA GAVINA - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

LA LLUNA - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

LA FORMIGA - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

FESTA AL BOSC - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

TARDA - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

EL FANAL - Joana Raspall



Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

AMISTAT - Joana Raspall


Centenari Joana Raspall
Escola Joc de la Bola - Lleida

diumenge, 17 de març del 2013

EL CASSÓ D'EN GERARD

El Guillem ha portat un llibre a classe que ens ha agradat molt: El cassó d'en Gerard. A internet l'hem trobat en castellà. Us el recomanem!

 


 Què us ha semblat? Podeu deixar els vostres comentaris a l'enllaç de sota.

dimarts, 5 de març del 2013

4t VIATGE D'EN SIMBAD EL MARINER



Ja anem pel 4t viatge d'en Simbad! El Fermí ens ha deixat triar si volíem que en Simbad es quedés a Bagdad o anés de viatge. Hem fet una votació i el proper dia ens explicarà el 5è viatge!!! :)

HISTÒRIA DE VIDA DEL MUSTHAFA


En Musthafa va néixer l’any 1972 a Algèria.

Ela seus pares han mort i només li quedà un germà amb 3 fills a Algèria.

Començà l’escola als sis anys i estudià francès perquè Algèria va ser una colònia francesa fins l’any 1962. Per estudiar cal superar una prova d’ingrés per fer els estudis.

Va emigrar a Espanya l’any 1992, amb 20 anys.

Va estar dos anys sense papers, amb una família que l’ajudà i li van posar a disposició de tot el que necessitava.

Començà a treballar amb els seus amics a València collint taronges. Més tard va marxar 7 anys a Fraga en una granja de pollastres i els últims 8 anys ha estat a Lleida on ha treballat repartint fruita en diferents escoles: Joc De La Bola, Escola Alba i Practiques II.

Tot i que actualment és difícil trobar feina, ell no perd l’esperança. Valora de manera optimista que almenys té salut.


Els alumnes de sisè A fent l'entrevista a Musthafa


Lorena Ibars

dimarts, 19 de febrer del 2013

HISTÒRIA DE VIDA DE SALLA MBENGUE



 Els alumnes de 6èB fent l'entrevista a Salla Mbengue


Ella va néixer a Dakar (El Senegal) el 18 de Gener de 1987. Té dos germanes la Diarra Mbengue i la Nogaye Mbengue. Amb el segon casament del pare va tindre 5 germanes més. La cultura musulmana accepta més d´un matrimoni.
Ella recorda que la seva infantesa no va ser dura i era feliç. Al seu país no va haver-hi cap guerra i recorda que el Senegal va ser una colònia francesa fins a l´any 1958. Va començar l´escola als 7 anys, l´escola es deia NLM GRAN YOUB.
Quan va acabar la secundària als 16 anys es va dedicar a la perruqueria i a ajudar a la seva mare en les tasques de casa.
Es va casar molt jove, als 17 anys, i al cap d´un any va vindre cap a Lleida, perquè el seu marit tenia un contracte de treball.
Li va costar molt parlar la llengua però és va adaptar bé.
Les seves aficions són el Facebook i l´Skype perquè a traves d´elles pot parlar amb la seva millor amiga que es diu Khouoidan que va emigrar a Nova York.
Actualment té dos fills, la gran es diu Amy  té 5 anys i ve al joc de la bola.
Troba a faltar bastant la seva família i la cultura del Senegal. Tot i que la manté a casa i amb els companys de Lleida.

 Genís Català Escolà



dilluns, 18 de febrer del 2013

LA PARAULA MÀGICA

La Bouchra ens ha vingut a explicar un conte originari del Marroc titulat la Paraula Màgica.

Els alumnes de cinquè han fet l'adaptació del conte: la Paraula Màgica.



Vet aquí una vegada, un circ al nord d’ Àfrica, en concret al Marroc,que sempre anava voltant per petits pobles i ciutats fent riure a petits i també als grans.

En aquell circ hi havia pallassos fent pallassades, animals trapelles que s’enfilaven a tot arreu, malabaristes que feien volar pilotes de tots els colors i també encantadors de serps que es jugaven la vida fent-les ballar.

Un dia però, les coses van canviar i tot va començar a anar malament... Els pallassos no feien riure a ningú, alguns animals es van posar malalts, els lleons no eren de fiar,i la resta no parava de barallar-se. Així, no podien continuar i tothom estava trist.

Aleshores van venir metges i veterinaris d’arreu del món,però ningú entenia què passava i finalment el circ va tancar les seves portes. Tots els membres del circ van decidir fer una assemblea i van fer venir un savi perquè els ajudés. Ell va escoltar a tothom i va explicar-los-hi que per acabar amb tots els problemes que tenien, era necessari trobar una paraula màgica. Quan l’aconseguirien tots els problemes es solucionarien.

Tothom estava sorprès amb les paraules del savi i van continuar escoltant i reflexionant. La paraula que necessitaven estava formada per tres lletres i estaven repartides en tres continents i calia anar-les a buscar a: Àfrica, Àsia i Amèrica.
Tota la gent del circ volia col·laborar i fer aquell viatge per anar a buscar la paraula i es va decidir en acord de tots que hi anirien en Pa, en Pi i en Pu, els tres pallassos.

Ràpidament ells tres van carregar el menjar necessari i van acabar de fer tots els preparatius pel viatge. En Pa, en Pi i en Pu, van pujar a l’avió i van marxar rumb cap a Amèrica.

Quan van arribar van trobar una tribus d’indis d’Amazònia  que estaven en guerra entre ells i no paraven de llançar-se fletxes a tot i a dret. Els pallassos, primer de tot, havien d’aconseguir que fessin les paus. Els indis, al principi, no tenien la intenció de deixar de lluitar. Però els van fer reflexionar que si cooperaven en traurien més profit i podrien compartir els recursos i serien més feliços.

Així va ser com van aconseguir que fessin les paus i en agraïment van oferir-los la lletra “MIM” als tres pallassos que, contents, emprenien el vol a l’altra punta del món: A l’Àfrica.

Després de moltes hores de volt, els tres pallassos van arribar a un petit poblat d’Àfrica, on van ser molt ben rebuts. En aquell lloc tots els habitants eren adults, excepte un, el rei. Ell era l’únic nen. Els pallassos es van dirigir a ell per demanar-li la lletra “LAM” que venien a buscar.

Però el rei estava malalt. Dies enrere li havia entrat  a l’orella una mosca que li molestava molt i li feia molt de mal. Aleshores, ells van trobar un remei. Li van posar tres gotetes d’oli i al moment la mosca va sortir i el rei es va curar. En agraïment els va obsequiar a amb la lletra “LAM” que buscaven.

En Pa, en Pi i en Pu, satisfets de la feina feta, van pujar per tercera vegada a l’avió i van volar cap a Àsia, fins arribar a uns dels temples més antics de la Xina, on els havien dit que hi havia la lletra que els faltava.

Però aquesta vegada, els seria més difícil aconseguir-la. L’emperador els explicà que la lletra “SIM” estava en poder del gran enemic del temple, el gran drac, i la tenia enganxada al mig del cap...

Els pallassos estaven atemorits, com la resta de la població,però calia ser valent i fer front a aquell drac ferotge, si volien aconseguir l´ última lletra. Així, van entrar al gran temple. Tot era silenci... Quan de sobte, van veure un ull enorme que els mirava amb ganes de devorar-los. Ells, tremolaven com una fulla i les cames els hi feien figa. Calia actuar ràpid i només amb una mirada, entre ells, van saber què calia fer. Farien el què millor sabien fer... Fer pallassades!. Van començar a donar tombs i fer malabars. El drac que no havia vist mai res semblant, va voler seguir-los amb el cap d’aquí cap allà de tal manera que se li va entortolligar i es va ennuegar sense remei.

Aleshores l’emperador va aprofitar per agafar-li, del front, l’última lletra que els faltava als nostres amics i els hi va regalar així la lletra “SIM”. Ara ja podrien viure tranquils sense aquell animal ferotge que no els deixava viure!

En Pa, en Pi i en Pu estaven tan cansats de viatjar i de tantes aventures que desitjaven tornar a casa. Quan van arribar l’enigma esbrinar-lo... Quina era la paraula màgica que amagaven aquelles tres lletres?
Van rumiar i rumiar i van fer diverses combinacions i ... Finalment van trobar la solució!. Era la paraula “SALAM” que significa en català PAU.

Quan  van pronunciar aquesta paraula, per ells màgica, de cop i volta, van entendre el significat important que amagava.
Tothom es va posar bo, es van acabar les baralles i els mals humors. La gent tornava a ser feliç i ara podrien obrir de nou les portes del circ!
A partir d’aquell dia, tots els pobles de l’entorn de Marràqueix podrien tornar a divertir-se amb els trucs més impressionants i les millors pallassades del món que tornava a oferir el circ que va saber trobar la paraula màgica i la va saber posar al servei dels seus amics i parents. I tu, encara la busques?

I conte contat, ja s’ha acabat i esperem que us hagi agradat.



divendres, 15 de febrer del 2013

El Sol i la Lluna



Aquest conte ens el va explicar el senyor Napoleón Guerrero, pare de la nostra companya  Xochilt.


Fa molt de temps a Centroamèrica, a l’epoca dels antics maies hi havien un nen i una nena que vivien amb els seus avis. Un dia, la seva àvia els va dir que anessin a avisar al seu avi per que vingués a dinar.

Els nens hi van anar, però l’avi no havia acabat de cuidar l’hort i els va demanar que l’ajudessin per acabar més ràpid. Els nens s’hi van posar de mala gana i sense voler l’hi van donar un cop amb l’aixada I el van matar.

Quan es van adonar del que havien fet, van amagar l’avi en un rusc d’abelles que hi havia a prop. Així no el trobarien, i si el trobessin no el reconeixerien per les picades.

Poc després els nens van començar a fer-se el dinar, I quan l’olla ja bullia en va sortir una veu que deia: Vostès han matat al seu avi, vostès han matat al seu avi…

Espantats, van fugir corrents.
Mentrestant, a casa, l’àvia estranyada perquè no tornaven va decidir anar al camp i va sentir la veu que sortia de l’olla, va decidir seguir les petjades i va trobar una panotxa de panís i li preguntà si els havia vist. I la panotxa va respondre que no molt fluixet. L’àvia li preguntà perquè parlava així i ella li respongué que li feien mal els queixals.
L’àvia va sospitar i va fer veure que se n’anava perquè les petjades arribaven fins a la casa de la panotxa. Quan els nens s’adonaren que l‘àvia els seguia van fugir corrents.

Sempre anaven el nen al davant i la nena al darrera. El nen tenia por que la nena el retardés i quan van creuar el riu, amb la sabata li va empastifar la cara perquè no el pogués seguir.

I d’un bot va anar a parar al cel i es va convertir en el sol. La nena també va saltar i es va transformar en la lluna. Diuen que la lluna brilla menys a causa del fang.

Adaptació: Blai Bernadó